So de pau

Trasllat

crisss — Sat, 30 Dec 2006 11:53:39 +0000

A partir d´avui em podreu trobar a:

http://sodepau.blogspot.com/

Bon any nou!

[@more@]

Bona voluntat

crisss — Tue, 26 Dec 2006 23:31:41 +0000

S´acaba l´any i previsiblement molts de nosaltres ens farem propòsits de cara al nou any. Són aquelles coses que volem fer i que mai ens atrevim o no trobem el moment per fer-les. Jo crec que qualsevol moment de l´any està molt bé per replantejar-se la vida i com volem viure-la. Acabar amb les rancúnies, els mals rotllos, aquelles coses que no ens deixen ser feliços del tot però qui és completament feliç? Jo ho podria ser. Tinc molts motius. Una família increïble i petita però molt unida. Uns amics que sempre estan aprop meu. Algú que amb el seu somriure fa que els problemes deixin d´existir. Sé que ell sempre estarà al meu costat. Però em queda una petita ferida per curar i no depèn només de mi. A vegades t´allunyes d´algunes persones sense cap motiu. No us ha passat algun cop que un dia te n´adones que has perdut el contacte amb algú amb qui quedaves sovint per anar a prendre un cafè, per sopar, per anar al cine, etc i ha passat que de cop t´enrecordes d´aquesta persona i vols recuperar el contacte. Doncs això em va passar amb unes amigues de tota la vida. Un dia em vaig trobar amb una d´elles i em va retreure que no les haguès trucat. Em vaig disgustar molt perquè una relació d´amistat ha de ser cosa de dos. Jo podria haver-les trucat i elles també a mi. I algú ho va fer??? La resposta és NO. Va ser deixadesa per part de totes dues. Em va demostrar que no existia una amistat verdadera perquè amb els amics de veritat no s´actua d´aquesta manera. Així que em vaig distanciar encara més. La veritat és que no sé que fer. No sé si val la pena arreglar-ho. No sé si té sentit. Hi ha coses que quan es perden ja no es tornen a recuperar.[@more@]

Quin fred!

crisss — Mon, 11 Dec 2006 21:15:03 +0000

Aquests últims dies els he passat a Segovia. A uns amics els venia de gust veure el famòs acueducto i tastar el "cochinillo". El viatge amb l´Alvia va anar molt bé, excepte perquè un parell de la tercera edat es pensaven que estaven sols al vagó. Quan el vell em va trepitjar per tercera vegada tots dos peus vaig saltar i li vaig dir de tot. A ell semblava que li donava igual però jo em vaig quedar ben a gust. Li vaig dir que el vagó de primera quedava a l´altra punta i que si volia estar a classe turista havia de ser una mica més educat. Per sort a la tornada ens van tocar uns millors seients. Vam arribar a Atocha amb el temps just per agafar un tren que ens portaria a Segovia. Como no coneixiem l´estació no hi havia manera de trobar l´andana ni sabiem on comprar el bitllet, així que vam còrrer desesperadament per tota l´estació d´Atocha. Vam fer els 100 metros llisos carregades amb motxiles però vam agafar el tren que va trigar 2,15 hores!!! Una barbaritat de temps tenint en compte la distància entre els dos llocs. Quan arribem a Segovia ens vam trobar a les fosques sense un miserable taxi. Quan va passar un ens vam llençar desesperadament per veure si parava i resulta que anava a recollir als maquinistes però el senyor molt amable ens va trucar un que no va trigar ni cinc minuts. A l´hostal havíem quedat amb més amics i la veritat és que ens ha passat de tot. Ha fet un fred que pela però ha valgut la pena el viatge. En una conversa mentre esmorzàvem vam sentir que un tio d´una altra taula deia: "lo suyo sería ver el acueducto por fuera". Glaçada em vaig quedar. Si aquest paio és capaç de veure l´acueducte per dintre estaríem parlant del David Copperfield segovià. Una altra nit tot sopant un dels nostres amics ens diu: seguiu-me el corrent. I li diu al cambrer que la meva amiga i jo som lesbianes. Jo no parava de negar-ho però el cambrer, que era brasiler, diu: "no pasa nada, en mi país es muy habitual". Així que vam començar a riure i ja no va haver manera de dir-li la veritat. Ja veieu quin pont hem passat. Tot rient se´ns ha passat volant. Ens va faltar entrar a dintre de l´acueducte.

[@more@]

La nit

crisss — Sat, 02 Dec 2006 04:31:30 +0000

Avui tornant cap a casa després d´un sopar agradable, amb bona companyia he arribat a Barna amb bus des de Sant Celoni i tot buscant un taxi he decidit tornar a casa caminant perquè no en trobava cap. A mi m´encanta passejar de nit. Fa temps havia sortit un tema similar al bloc d´en Fardatxo (Aikinautes) i érem uns quants que ens agrada la tranquilitat de la nit per fer un tomb. Jo treballant de nit no tinc el plaer de poder passejar quan vull perquè moltes nits les passo a la feina. Per això quan tinc una oportunitat com la d´avui l´aprofito. No feia gens de fred. Hi havia un silenci que només es trencava amb el soroll de les meves sabates i en aquests moments és quan més cavilo. M´encanta muntar-me pel.lícules jo sola, somiar desperta. Es nota que estic acostumada a la soledat perquè en aquests moments no trobo a faltar a ningú tot i que aquestes passejades ben acompanyada serien encara millors. M´agrada molt veure que hi ha gent que també treballa de nit. Els escombraires, la patrulla dels mossos, els conductors d´autobús, els taxistes, les prostitutes, els forners, etc…Hi ha més gent de la que ens imaginem, tot un món en el silenci de la nit…[@more@]

Tinc son!

crisss — Fri, 24 Nov 2006 10:16:22 +0000

Avui tot llegint un post de la Reusenca m´ha vingut al cap la meva feina. Treballar a un hospital de nit de vegades pot ser una mica complicat. M´agrada molt ser infermera. No sé si sóc bona o dolenta com a tal però faig la feina amb ganes però hi ha una cosa que em fa la guitza de tant en tant i és la son. Quan arriben les 2 o les 3 de la matinada els meus ulls es volen tancar. Per sort no és cada nit però quan passa és terrorífic perquè apart de la feina assistencial haig d´escriure una mica sobre cada malalt i en porto 20, així que tinc una estoneta de feina burocràtica. Una vegada fa anys vaig escriure ben adormida i al cap d´una estona em vaig adonar que no recordava res del que havia escrit, així que vaig començar a repassar les planxetes (és el lloc on escrivim) i em vaig horroritzar perquè no hi havia res que tingués ni cap ni peus. Pures barbaritats. Així que vaig haver de repassar tot un altre cop. A vegades em plantejo si val la pena sacrificar les nits de son a casa però la qüestió és que a la feina estic a gust. Tot i que les estadístiques diuen que la gent que treballa a les nits té menys esperança de vida. Si estic a aquest torn és perquè no treballo totes les nits, tinc temps per fer les coses que a mi m´agraden, i una mica també perquè sempre he treballat amb la mateixa gent i m´agrada. També hi ha més bon rotllo i ens ajudem molt els uns als altres. No necessito res més.[@more@]

Una mica de tot

crisss — Tue, 14 Nov 2006 11:36:01 +0000

Després de tants dies sense escriure ni amb gens de ganes d´escriure he pensat que potser era hora, almenys d´explicar com em va tot últimament. I la veritat és que estic contenta com feia anys que no ho estava. Ahir em vaig pesar i ja he perdut 8 kg així que puc dir que estic contenta perquè m´estic esforçant molt perquè tot surti bé i torni a ser la mateixa Cristina de fa uns quants anys ( de fa molts anys). D´altra banda dir que amb el meu amic (no sé com definir-lo) estic molt bé. Ahir vam tenir la primera discussió (si se li pot dir així) després de gairebé 8 mesos. Jo crec que no va ni arribar a discussió, més aviat diferència d´opinions. A la feina tot bé treient un parell de mandrosos que es pensen que van a la feina a dormir però és un tema que està en vies de solució. D´altra banda també estic començant a sortir amb un grup de senderisme que ja els he conegut i són genials. Aquest dissabte anem a Sant Jeroni (Montserrat) i després de comprar-me botes noves i de perdre 3 ungles pujant al Tuc de Mulleres ja he après la lliçó i vaig millor preparada que mai,jeje. Espero que surti bé l´invent. Un altre dia us parlaré del "bon rotllo" que hi ha a renfe últimament però això ja forma part d´un altre post.

[@more@]

Una abraçada sisplau

crisss — Sun, 05 Nov 2006 20:25:05 +0000

No sé si algú coneix l´Amma, una dona hindú que va per tot el món amb el seu missatge de pau repartint abraçades i moments de meditació per tothom que vulgui. Fa anys que sento parlar d´ella i aquesta vegada rebré la seva abraçada perquè crec que té quelcom especial. És important apropar-se a ella en silenci i després de rebre la seva abraçada seguir uns minuts en silenci. Se li poden fer preguntes o simplement gaudir del moment de recolliment. També és important la vestimenta. És convenient vestir-se de blanc. Indica puresa. És un color que dóna bon rotllo en contrapunt al color negre. Jo em deixaré abraçar. Algú s´hi apunta?[@more@]

Tupper sex

crisss — Tue, 31 Oct 2006 21:03:37 +0000

Doncs sí, he anat a una reunió de tupper sex. Hi havia una amiga que estava segura que aquesta reunió era per comprar caramayoles amb diverses formes. I si que hi havia coses amb diverses formes però sense la caramanyola. Vibradors de tots els colors, tamanys i utilitats. Boles vaginals i anals. Roba per sorprendre a la parella amb transparències. Manilles molt especials. Lubricants comestibles. Condons amb gustos. Calcetes que es mengen i un llarg etcètera. El que ha tingut més èxit han sigut les boles xineses o vaginals. Sobretot perquè les meves companyes de feina tenen nens petis i la musculatura vaginal una mica laxa. Diuen que si et poses les boles per anar a comprar o fer la feina de casa amb paciència i temps s´enforteix tota aquesta musculatura i les relacions sexuals són més intenses i se sent més plaer. S´haurà de provar, no?

[@more@]

Desconnexió

crisss — Thu, 19 Oct 2006 18:55:01 +0000

Ostres, ja fa dies de l´últim post, una mica trist d´altra banda però que en aquell moment em venia de gust de parlar-ne sobre aquell tema. Ara us vull parlar de la meva desconnexió actual amb blocat. La veritat, us seré sincera, no tinc gens de ganes d´escriure. Potser serà perquè des que vaig començar amb aquest nou replantejament (dieta+esport) no tinc tan temps per dedicar-hi i la veritat és que ho estic gaudint com mai ho havia fet. La dieta va sobre rodes (he perdut 4 quilets) i l´esport cada cop m´agrada més. Ser capaç de fer alguna cosa per mi mateixa sense que ningú m´obligui em motiva molt i em dóna encara més ganes de continuar endavant així que tot i que trobo a faltar llegir els blocs suposo que de moment hauré de prioritzar i fer el que més em convè. De totes formes m´enrecordo de tots una mica. I si em necessiteu ja sabeu on trobar-me.

Fins aviat!

[@more@]

Desapareguts

crisss — Wed, 04 Oct 2006 11:27:02 +0000

Des de que he tornat de vacances que el cap em dóna moltes voltes. Penso en una cosa que em va deixar glaçada. Allà a Buenos Aires la meva amiga em va deixar un llibre. Es diu "Nunca más" y relata els testimonis de les persones que varen ser torturades, humiliades durant el règim dictatorial de Videla. Encara a hores d´ara hi ha més de 8000 persones desaparegudes. Aquesta gent per anomenar-los d´alguna manera va inventar mètodes de tortura per fer mal sense arribar a matar. Un d´ells és la picana elèctrica, un aparell que donava descàrregues elèctriques a orelles, aixelles, pits, genitals, als llocs més sensibles. Tenien una guia del voltatge que podien aplicar. Combinaven diferents mètodes de tortura i mentrestant encenien la ràdio a molt volum perquè no s´escoltessin els crits. Quan no trobaven la resposta que necessitaven els adormilaven amb medicació i els llançaven des d´avions al mar. Al cap dels dies alguns cossos apareixien a la vora del mar. Altres persones les mataven d´un tret al cap i les cremaven juntament amb neumàtics perquè no es notès tan l´olor a carn humana i no segueixo…És un genocidi en tota regla i sé que han passat molts anys però em va deixar al.lucinada veure com la gent pot seguir amb la seva vida desprès de viure una cosa així. Les mares de la Plaza de Mayo se segueixen reunint un cop per setmana perquè el que va passar no s´ha d´oblidar i perquè encara hi ha repressors que estan lliures i no han pagat per les barbaritats que van cometre. A més a més dels nens que varen ser separats de les seves mares i que viuen des de petits amb altres "pares adoptius" i que ara van descobrint quins van ser els seus pares reals i quins són en realitat els que han cuidat des de petits. La meva amiga em deia que el que de vegades li posa els pèls de punta és saber que hi ha gent amb la que es creua cada dia, inclús potser algun veí que en el seu moment va col.laborar amb tota aquesta barbàrie. La veritat és que és un tema que no deixa indiferent. Si us interessa hi ha aquesta pàgina:

http://www.nuncamas.org/investig/articulo/nuncamas/nmas0001.htm

[@more@]