Desapareguts

Des de que he tornat de vacances que el cap em dóna moltes voltes. Penso en una cosa que em va deixar glaçada. Allà a Buenos Aires la meva amiga em va deixar un llibre. Es diu "Nunca más" y relata els testimonis de les persones que varen ser torturades, humiliades durant el règim dictatorial de Videla. Encara a hores d´ara hi ha més de 8000 persones desaparegudes. Aquesta gent per anomenar-los d´alguna manera va inventar mètodes de tortura per fer mal sense arribar a matar. Un d´ells és la picana elèctrica, un aparell que donava descàrregues elèctriques a orelles, aixelles, pits, genitals, als llocs més sensibles. Tenien una guia del voltatge que podien aplicar. Combinaven diferents mètodes de tortura i mentrestant encenien la ràdio a molt volum perquè no s´escoltessin els crits. Quan no trobaven la resposta que necessitaven els adormilaven amb medicació i els llançaven des d´avions al mar. Al cap dels dies alguns cossos apareixien a la vora del mar. Altres persones les mataven d´un tret al cap i les cremaven juntament amb neumàtics perquè no es notès tan l´olor a carn humana i no segueixo…És un genocidi en tota regla i sé que han passat molts anys però em va deixar al.lucinada veure com la gent pot seguir amb la seva vida desprès de viure una cosa així. Les mares de la Plaza de Mayo se segueixen reunint un cop per setmana perquè el que va passar no s´ha d´oblidar i perquè encara hi ha repressors que estan lliures i no han pagat per les barbaritats que van cometre. A més a més dels nens que varen ser separats de les seves mares i que viuen des de petits amb altres "pares adoptius" i que ara van descobrint quins van ser els seus pares reals i quins són en realitat els que han cuidat des de petits. La meva amiga em deia que el que de vegades li posa els pèls de punta és saber que hi ha gent amb la que es creua cada dia, inclús potser algun veí que en el seu moment va col.laborar amb tota aquesta barbàrie. La veritat és que és un tema que no deixa indiferent. Si us interessa hi ha aquesta pàgina:

http://www.nuncamas.org/investig/articulo/nuncamas/nmas0001.htm

[@more@]



Quant a crisss

Vaig nèixer fa 35 anys i un dia i segueixo donant guerra...però sempre en so de pau.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Desapareguts

  1. gemminola diu:

    Si és dur si, molt… És fortíssim com els assassins ronden pel carrer lliurement.

  2. fardatxo diu:

    A mi el tema dels vols de la mort sempre m’ha produït esgarrifances. A tot règim dictatorial s’han produït desaparicions, però alguns mètodes utilitzats em produeixen veritable horror al pensar-hi.

  3. e37 diu:

    Una companya de feina és xilena, i té la família dividida, perquè uns són pro-pinochet i els altres contra. Un dia varen venir de visita a la feina, i veies els uns i els altres, i podies saber per la manera de vestir i mirar-te quin eren els uns i els altres……
    Els assassins i els que recolzen a aquests tenen la mirada de la superioritat, la seguretat i l’altivesa……però no deixen de ser el que són.

Els comentaris estan tancats.